dissabte, 12 de gener de 2013

Projecte TIC en forma de cas

PROJECTE TIC: COM ES FA UNA PIZZA?
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Una mestra particular de suport utilitza les TIC amb un dels seus alumnes per tal de mediar el procés de presa de decisions en relació amb una necessitat real que ha sorgit en el sí de la vida quotidiana de l’infant, en base a un problema proper i pertinent: com es fa una pizza? L’objectiu és que l’alumne construeixi un aprenentatge significatiu i, a més, desenvolupi unes habilitats cognitives específiques vinculades a la cerca d’informació a la Xarxa i la seva gestió, al contrast d’avantatges-inconvenients i a l’adaptació de les seves eleccions a les possiblitats reals.

L’alumne utilitza el JClic per a la presa de contacte, el KidBox per a la cerca, el Proprofs Quiz Maker per la presa de decisions i el TuxPaint i el Windows Live Movie Maker per a la recreació del procés d’elaboració.

Índex
Contingut
Observacions
Context General
Experiència en ensenyament
1 i mig
---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Les empra sovint, tant a nivell personal com formatiu i docent
---
Tipus d’escola
Centre de reforç (infantil, primària i secundària)
---
Localització del centre
Zona residencial (poble de l’Alt Empordà)
---
Connexió
Internet (Wi-Fi)
---
Localització dels recursos tecnològics
Despatx (ordinador de taula amb impressora) i per tot l’edifici (ordinador portàtil, càmeres de vídeo i de fotos, gravadora de so...)
---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
Classe mitjana
---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
P5
---
Àrea / unitat
Interdisciplinar
---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
1. Prendre un primer contacte amb el món de la recepta
2. Cercar informació a la Xarxa sobre com es fa la pizza
3. Prendre decisions i dissenyar una recepta pròpia, d’acord amb les possibilitats reals
4. Elaborar la pizza dissenyada
5. Comunicar a través del llenguatge gràfic i oral (verbal i escrit) el procés d’elaboració
---

Nivell d’aprenentatge esperat
1. Copsar la composició de la recepta: ingredients i passos
2. Trobar la informació cercada i extreure’n les dades necessàries
3. Prendre decisions de manera raonada, tot adequant-se a les possibilitats reals
4. Recordar les decisions preses i actuar en conseqüència
5. Recordar els passos seguits i comunicar-los amb correcció
---
Tipus d’activitat
Presa de contacte;
cerca d’informació a la Xarxa;
comprensió oral i escrita;
identificació de diferències;
contrast d’avantatges i inconvenients;
presa de decisions raonada;
aplicació del propi disseny;
expressió gràfica, oral i escrita
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
a)JClic: Les receptes de la Berta
b)KidBox: pàgines web, vídeos i jocs disponibles i annexats (Recetín, YouTube i Edu3.cat)
c)Proprofs Quiz Maker
d)Tux Paint
e)Windows Live Movie Maker
Raó per la qual la fa servir
a)L’infant coneix aquest programari i el paquet, elaborat per ella mateixa, s’adiu amb el centre d’interès
b)Es tracta d’un cercador gratuït, d’interfície senzilla, segur i, a més, permet incorporar enllaços externs
c)Aquest programari permet inserir imatges a les respostes i, per tant, articular de manera gràfica les variables sobre les quals l’infant ha de prendre decisions
d)Es tracta d’un programa de dibuix gratuït i d’interfície senzilla
e)Es tracta d’un editor de vídeo força senzill i ve per defecte amb el sistema operatiu Windows
---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Raonament lògic (identificar, relacionar i operar dades);
comprensió (gràfica, oral i escrita);
presa de decisions;
memòria (semàntica, episòdica i procedimental);
expressió (gràfica, oral i escrita)
---
Dificultats trobades
Comprensió lectora de la informació trobada, identificació de diferències entre les receptes, expressió escrita al llarg del projecte i esforç davant les adversitats topades
---
Ajuda / col·laboració emprada
Lectura compartida amb la mestra i síntesi oral per part de l’alumne, disposició estratègica de les receptes per provocar contrastos evidents, dictat lent dels mots complexos que l’alumne pretén escriure i recordatori de la fita
---
Rol del professor
Mediador, provoca situacions d’aprenentatge articulades a través del suport de les TIC i ajusta la seva intervenció a la ZDP de l’alumne
---
Rol de l’estudiant
Investigador, desenvolupa habilitats cognitives: cerca i processa la informació que necessita per fer front al repte amb què topa, detecta discrepàncies i raona per prendre decisions ajustades al context
---
Resultats
Observacions
L’alumne es mostra interessat i curiós pel centre d’interès al llarg de tot el projecte. Tot i manifestar certes dificultats en les tasques vinculades a la lectoescriptura, assoleix el nivell d’aprenentatge esperat en totes les activitats realitzades.
---
Avaluació de l’aprenentatge
-Inicial (activitat 1): resolució del JClic
-Formativa (activitats 2, 3 i 4): cerca d’informació a la Xarxa, presa de decisions amb el suport del Proprofs Quiz Maker i elaboració de la pizza dissenyada
-Final (activitat 5): representació gràfica, oral i escrita del procés d’elaboració seguit, amb el suport del Tux Paint i el Windows Live Movie Maker
La valoració es realitza en base els criteris d’avaluació establerts a la fitxa de disseny

Lliçó apresa pel professor
Per tal de construir un aprenentatge significatiu en l’aprenent i contribuir al desenvolupament d’habilitats cognitives, resulta indispensable respectar les seves peculiaritats, el seu tempo, les seves necessitats i les seves inquietuds
---
HISTÒRIA COMPLERTA
Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Mestra i estudiant de psicopedagoga: Bé, he de dir que, com a mestra particular de suport, he obtingut bons resultats emprant les TIC a classe, especialment en relació amb alumnes amb TDAH, en tant que es tracta d’un tipus de recurs didàctic que generalment resulta atractiu i engrescador. Ara bé, arran de l’assignatura NTICEDU, que estic cursant actualment, he aprofitat una necessitat real que ha sorgit en la vida quotidiana d’un dels meus alumnes per dissenyar un projecte en què, per primer cop, he situat realment les TIC en un pla mediador, és a dir, com a bastides per al procés d’aprenentatge, tot encarant-les a la resolució d’un problema significatiu del tipus “presa de decisions”: com es fa una pizza? Gràcies a això, me n’he adonat que les TIC tenen un potencial molt més alt del que em pensava de cares a tot tipus d’alumnes, tant pel que fa al desenvolupament d’habilitats cognitives específiques com a la construcció d’un aprenentatge de tipus significatiu. Una de les eines tecnològiques que fa temps que utilitzo en les meves classes és el JClic. Suposo que ja n’has sentit a parlar, no?
Entrevistador: Sí, es tracta d’un recurs educatiu força conegut. De tota manera, ens podries explicar que et duu a emprar-lo?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: M’agrada aquest programa perquè, no només té una interfície intuïtiva de cara l’alumnat, que promou l’autonomia, la descoberta i el raonament lògic, sinó que, a més, m’ofereix l’oportunitat de dissenyar els meus propis paquets d’activitats, de manera senzilla, a través de l’aplicació JClic Author. D’aquesta forma, tot i gaudir dels dissenys que altres educadors han decidit compartir a la biblioteca on-line d'activitats, no em veig obligada a ajustar-me a l’oferta disponible: puc adequar la temàtica, el tipus de tasques a realitzar i el grau de complexitat a les necessitats del meu alumnat i, si ho vull, penjar el treball realitzat per tal d’eixamplar aquest banc obert. Ara bé, també és veritat que les possibilitats que ofereix el JClic són força limitades, ja que disposa de poques opcions pel que fa el tipus d’activitats i, sobretot, la configuració d’aquestes i, per tant, si no es dissenya amb enginy i cura pot resultar repetitiu i esdevenir poc atractiu. Concretament, permet combinar: pantalles d’informació; activitats d’associació simple o complexa; jocs de memòria; activitats d’exploració; activitats d’identificació; puzles dobles, d’intercanvi o de forat; activitats de completar text; activitats d’omplir forats; mots encreuats; activitats d’identificar elements; activitats d’ordenar elements; sopes de lletres, i activitats de resposta escrita. En qualsevol cas, considero que aquest programa resulta un gran aliat en la presa de contacte amb la matèria i el repàs dels continguts treballats, en tant que ofereix un feed-back constant i contribueix a prendre consciència de la pròpia situació i evolució en el procés d’aprenentatge.
Entrevistador: Sense cap mena de dubte, malgrat les seves limitacions, el JClic resulta un recurs didàctic molt potent i accessible; ara bé, ens parlaves d’un canvi d’orientació pel que fa al plantejament de les TIC en el si de la proposta educativa.
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Sí, efectivament. La part central del projecte, és a dir, el procés de presa de decisions, l’he articulat a través del KidBox, un cercador infantil d’interfície senzilla que permet incorporar enllaços externs, i el Proprofs Quiz Maker, una aplicació web per l’elaboració de qüestionaris que permet incorporar imatges en les respostes, dues eines que desconeixia totalment. D’aquesta manera, l’alumne adopta el rol d’investigador i, en el marc del procés de resolució del seu propi problema, gràcies a la mediació de les TIC, treballa tot una sèrie d’habilitats cognitives: el raonament lògic (identificar, relacionar i operar dades), la comprensió (gràfica, oral i escrita), la memòria (semàntica, episòdica i procedimental) i l’expressió (gràfica, oral i escrita).
Entrevistador: Perfecte, ara ja capto la idea. Això sí, podries concretar una mica el procediment d’investigació que, en aquest cas, l’alumne segueix?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: I tant! El conflicte inicial, és a dir, la necessitat de descobrir com es fa una pizza, serveix per motivar la cerca d’una resposta a través de la Xarxa. Aquesta tasca, malgrat pugui semblar molt senzilla, no ho és gens: requereix posar en joc tot el ventall d’habilitats que he comentat abans. D’entrada, cal escollir a través de quins mots articular la recerca per tal d’obtenir accés a allò que s’està buscant. Ara bé, trobar fonts d’informació que tractin el tema d’investigació només és el primer pas: cal comprendre el contingut i destriar les dades d’interès de les irrellevants, d’acord amb l’objectiu establert. A banda d’això, cal tenir en compte que, en topar amb múltiples respostes, sorgeix un segon conflicte cognitiu: quina és la bona? Aquesta trava provoca la necessitat de contrastar opcions i considerar preferències. Ara, en tractar-se d’una investigació per a l’acció, és a dir, acabar elaborant, realment, la pizza dissenyada, al final, cal adaptar la pròpia voluntat a les possibilitats reals que ofereix el context.
Entrevistador: Deu n’hi do, i això que semblava un problema força senzill! Ara bé, tinc una pregunta: el qüestionari del Proprofs Quiz Maker quin paper hi juga ben bé en la tasca de presa de decisions?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Bé, el fet d’emprar el suport d’un qüestionari, un cop l’alumne ja ha identificat diverses opcions en relació amb la base, el condiment, la preparació i el cuinat, respon a la voluntat d’alliberar la càrrega de l’executiu central de la memòria i facilitar, d’aquesta manera, la tasca de raonament, respectant el nivell de desenvolupament de l’infant al qual s’adreça la proposta.
Entrevistador: Molt bé. Ara sí, quina és la fita d’aquest projecte?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Doncs bé, més enllà de la temàtica, la intenció d’aquest disseny és aprofitar la resolució d’un problema significatiu per a l’alumne, mediada per les TIC, per tal de generar activitat cognitiva i, d’aquesta manera, contribuir a desenvolupar les habilitats cognitives abans esmentades i construir un aprenentatge de tipus també significatiu.
Entrevistador: T’agradaria donar algun consell per si algun altre educador té la intenció de plantejar un projecte TIC amb aquest tipus d’enfocament?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Bé, és molt important partir d’una inquietud o exigència que no només suposi un desafiament per a l’alumne, sinó que aquest senti o percebi com a real, en tant que tant les necessitats com la motivació modulen l’activitat cognitiva i aquesta resulta requisit indispensable per a l’aprenentatge significatiu. A més, he de dir que, malgrat la necessitat d’establir una temporalització, esdevé interessant deixar una certa flexibilitat en el si de cada sessió per tal de disposar de l’oportunitat d’ajustar-se al nivell i tempo de l’alumnat. Per acabar, cal anar molt en compte amb el fet de no caure a situar les TIC com a mitjans transmissors, enlloc d’encarar-les com a eines intel·lectuals que actuïn en forma de bastides per al desenvolupament.
Entrevistador: D’acord, moltes gràcies. Ara, si no et fa res, m’agradaria fer-te unes preguntes per situar alguns paràmetres. Quans anys fa que et dediques a la docència?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: La veritat és que pocs: només en duc un i mig.
Entrevistador: Quin nivell de domini consideres que tens en relació amb les tecnologies?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Doncs, més aviat alt. Tot i que no en sóc cap experta, sempre he sentit la inquietud d’apropar-m’hi, així que més d’un cop m’he endinsat a utilitzar programari nou de manera autònoma i sense cap objectiu en concret. Ara bé, tot aquest treball ha acabat resultant-me molt útil, després, com a docent.
Entrevistador: Molt bé. I en quin tipus de centre exerceixes actualment?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Malauradament, no estic treballant en cap escola. Ara mateix, exerceixo en el món de l’educació no formal, fent classes particulars de suport a alumnes d’infantil, primària i secundària.
Entrevistador: Així doncs, treballes amb un ventall d’edats molt ampli.
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Sí, la veritat és que sí, però n’estic molt contenta. Considero que aquesta experiència m’està enriquint molt com a docent perquè m’està conduint a adquirir un gran repertori d’estratègies i, a més, em permet eixamplar la mirada i obtenir una visió de conjunt.
Entrevistador: Suposo que el local disposa de connexió a Internet, no?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Sí, efectivament, sense cables. D’aquesta manera, com que, a banda de l’ordinador de taula connectat amb la impressora, n’hi ha un de portàtil, podem moure’ns en funció de les exigències de la sessió. Ara bé, solem treballar o bé la cuina, que és un espai ampli i molt ben il·luminat, o bé al despatx.
Entrevistador: I en quin tipus de zona es troba localitzat el centre?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: Bé, es tracta d’un barri residencial situat en un poble dormitori proper a la capital de l’Alt Empordà.
Entrevistador: Per acabar, com definiries el nivell socioeconòmic dels teus alumnes?
Mestra i estudiant de psicopedagogia: En línies generals, els nens i nenes amb qui treballo actualment pertanyen a la classe mitjana, de manera que estan habituats a interaccionar amb les TIC a casa seva, també.
Entrevistador: Doncs bé, si no tens res més a afegir, per part meva, això és tot. Moltes gràcies per la col·laboració!
Mestra i estudiant de psicopedagogia: De res. Ha estat tot un plaer!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada