Reevo.org, una xarxa d'Educació viva

Com heu vist, es tracta d'un projecte en fase de desenvolupament, encarat a construir una plataforma web per promoure iniciatives vinculades a l'Educació viva.

Reevo.org és un banc col·laboratiu lliure i obert de coneixements, experiències, propostes i recursos sobre educació no convencional, encarats a transformar el paradigma escolar actual.

Reevo.org és una xarxa social on trobar-se amb iguals, donar conèixer les pròpies experiències i gaudir de blocs temàtics de debat i construcció de propostes.

Reevo.org és un entorn de gestació, promoció i impuls de nous projectes educatius, que requereixen la participació i el suport d'una comunitat activa.

Què és l'Educació viva?

Es tracta d'un marc conceptual que abasta totes aquelles teories i pràctiques educatives que se centren en respectar la vida, els processos naturals d'aprenentatge humà i el desenvolupament en comunitat, és a dir, en contacte amb els altres i l'entorn. Engloba experiències i tendències com ara:

• L'educació activa
• L'educació lliure
• L'educació democràtica
• L'educació holística
• L'educació popular
• L'educació llibertària
• L'educació oberta
• L'educació des de casa
• L'educació entre iguals
• L'educació ecològica
• L'educació personalitzada
• L'educació cooperativa
• L'autoaprenentatge col·laboratiu
• L'etnoeducació
• L'aprenentatge autodirigit
• L'educació sense escola
• ... 

Així doncs, quines eines emprarà Reevo.org?

El bloc de notícies: des d'on es publicaran notificacions oficials per part de Reevo.org i novetats rellevants en la xarxa o el món de l'educació viva.

El centre de continguts: des d'on es compartiran coneixements, experiències, propostes i recursos. S'enriquirà a través de les aportacions dels usuaris i tots els continguts seran publicats a partir de llicències lliures, seguint la filosofia del Copyleft, és a dir, que se'n permetrà la còpia, redistribució i modificació.

La incubadora de projectes: des d'on es promocionaran projectes i iniciatives en desenvolupament (escoles, materials didàctics, publicacions, tallers...). Comptarà amb una plataforma de Crowdsourcing (realització col·lectiva) i Crowdfunding (finançament col·lectiu), on es podrà sol·licitar: o bé recursos materials o humans, o bé suport econòmic.

La xarxa social: des d'on es promourà la trobada, l'intercanvi, el debat i l'agrupament dels membres de la xarxa. Comptarà amb: perfils d'usuari, grups temàtics, calendari d'esdeveniments,  fòrums de discussió, eines col·laboratives, eines de comunicació, entorns d'aprenentatge en línia i mapes virtuals.

Quins són els fonaments de Reevo.org?

Existeixen multitud d'experiències educatives no convencionals en tot el món que, actualment, es troben invisibilitzades en les discussions sobre educació i són alienes a l'opinió pública. Un espai de continguts col·laboratiu com Reevo.org permetrà que es donin a conèixer.

Múltiples organitzacions difonen i investiguen sobre educació no convencional, però no hi ha un reservori de continguts que reuneixi la diversitat d'experiències, les categoritzi i/o encoratgi la interacció dels seus participants per tal de promoure el seu creixement i desenvolupament. Així doncs, la finalitat és la trobada i el diàleg per l'enriquiment, de manera que Reevo.org no prendrà partit per cap model, metodologia, pedagogia o pràctica en particular.

Les famílies i els docents necessiten conèixer i trobar experiències o referents en educació no convencional, però no tenen enlloc on fer-ho. Reevo.org es convertirà en el primer espai virtual especialitzat en el registre d'iniciatives educatives vives, buscant la major objectivitat possible.

L'era de la comunicació i les noves tecnologies ha permès que moltes més persones que en èpoques anteriors accedim a informació sobre alternatives d'educació, replantejant la nostra forma d'entendre l'aprenentatge. Aquestes experiències educatives marginals podrien contenir la resposta a moltes de les nostres problemàtiques actuals. Per això, Reevo.org aprofitarà el potencial de la societat de la informació per canalitzar innumerables propostes educatives que avui són majoritàriament desconegudes.

S'està buscant suport econòmic per fer possible aquest projecte. Si voleu col·laborar en el seu finançament o, simplement, Reevo.org us ha despertat interés, aquí us deixo l'enllaç: Reevo.org

A mi, personalment, em sembla una iniciativa brillant! Crec que pot ser el principi d'un gran canvi en el món de l'educació i, per consegüent, en la societat en general.

Una abraçada! =)

"El cazo de Lorenzo"

Bon dia a tots i totes!

Avui us porto "El cazo de Lorenzo", un conte preciós d'Isabelle Carrier, que ens explica la història d'un nen que arrossega un cassó que li complica molt la vida i no el deixa avançar com els altres. Poca gent se n'adona, però, des de que duu aquesta càrrega, en Lorenzo ha de fer el doble d'esforç per arribar al mateix punt. Encara que a ell li agradaria deslliurar-se'n, no se'n surt i acaba tan tip que decideix amagarse. Poc a poc, la gent comença a oblidar-se'n, però...

El cazo de_lorenzo from cavallibettina

Perquè tots en algun moment de la nostra vida n'arrosseguem un, de cassó insuportable. Tant de bo tinguem la sort d'en Lorenzo i ens creuem amb persones igual d'extraordinàries, que ens ajudin a aprendre a conviure amb la càrrega, d'una altra manera.

Per part meva, si mai necessiteu res, espero adonar-me'n. Però si em despisto, recordeu que aquí em teniu!

Una abraçada! =)

Informe de síntesi i canvi: Educació i Tecnologia

Introducció

Aquest és l'informe d'una experiència que parteix de la realització d'una avaluació inicial, segueix amb l'estudi del material en paper de Julio Cabero i la lectura de l'article de Domenech i Tirado, continua amb la participació en un debat i culmina amb l'elaboració d'un nou mapa conceptual.

Així doncs, exposarem els nostres coneixements previs sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació per contrastar els aprenentatges que hem adquirit a partir del treball que ens ha comportat la realització d'aquesta pràctica.

Informe de síntesi de l'experiència

Mapa incial

D'aquest mapa conceptual inicial, se n’extreu que la Ciència aporta els coneixements a partir dels quals se sustenta la Tecnologia, que és el que condiciona el progrés econòmic. Juntament amb l’Educació, que condiciona el progrés social, totes dues actuen al servei de la Societat, la qual selecciona els coneixements que es transmeten a través de l’Educació, precisament, l'ens a través del qual es genera la Ciència amb què comença tot el procés descrit.

D’entrada, podem dir que la lectura de l’article ha canviat la nostra concepció sobre la relació existent entre Ciència, Tecnologia i Societat, ja que, en un principi, enteníem aquests conceptes com a entitats separades i diferenciades. Ara bé, Domènech i Tirado, ens han mostrat que els límits que s’estableixen entre elles són molt fràgils i difusos. Per això, ara les entenem com un tot indiscernible.

Amb aquest article, els autors ens distingeixen dues corrents per explicar la relació entre Tecnologia i Societat, que són les mateixes que han articulat el nostre debat d’aula: el determinisme tecnològic, que defensa que la Tecnologia provoca els canvis socials, i el determinisme social, que sosté que la Societat ocasiona els canvis tecnològics. No obstant, com ells mateixos indiquen i com nosaltres mateixes hem pogut comprovar arran del debat, es tracta de postures massa simplistes, que no són capaces d’explicar la realitat l’una sense l’altra.

Per aquest motiu, ha guanyat pes el “postulat d’hetereogeneïtat”, que es materialitza en dues perspectives: la “interactiva” que condueix a construir xarxes homogènies i la del “teixit sense costures” que condueix a construir-ne d’heterogènies. Així doncs, nosaltres també ens hem basat en aquestes noves explicacions a l’hora d’elaborar el nostre mapa, en tant que, tal i com s’exposa a l’article, sorgeix “la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana que vivim” (Domènech i Tirado, 2002).

Així mateix, la lectura i anàlisi del mòdul 1 de l’assignatura també ens ha aportat nous descobriments. Per començar, ens ha permès matisar entre tècnica i tecnologia, situant-les en plans diferents de l’acció. A més, ens ha ajudat a desplaçar-nos una mica dels productes per passar a situar el focus en els processos.

En segon lloc, ens han cridat molt l’atenció els mites tecnològics, ja que ens ha sobtat descobrir (en part, gràcies al debat) que molts d’ells són qüestions que, realment, nosaltres hem interioritzat, sense posar en dubte, i ara ens semblen completament fal·laces. En aquest sentit, ens agradaria destacar el mite de la “novetat”, que fa referència a la falsa creença que “tot l’últim i nou és millor que l’anterior” (Cabero, 2003), de manera que no es tenen en compte les necessitats reals; també el de “les tecnologies com a elements democratitzadors”, que té a veure amb la idea enganyosa que “permeten als desafavorits l’apropament a altres cultures econòmicament més poderoses i estables” (Cabero, 2003), ja que precisament a vegades el que fan és contribuir a eixamplar la fractura social.

En relació amb les TIC, hem de dir que ens trobem en la societat de la Informació, que es basa en la transferència, gestió i manipulació del coneixement. En aquest context, sorgeixen noves possibilitats formatives, però també necessitats, molt més encarades al desenvolupament d’habilitats i a la construcció de coneixement, que no pas a la memorització d’informació. En aquest sentit, ens hem adonat que les TIC, tot i que, evidentment, per si soles no responen tots els problemes educatius, contribueixen de manera significativa a dissenyar i aplicar situacions mediades d’aprenentatge, recolzades per la Tecnologia Educativa. No obstant, també hem comprovat, de nou, en part gràcies al debat, que si no se les integra en un marc curricular encarat al constructivisme i s’actua d’acord amb el context sociocultural, la seva incidència és molt limitada.

Pel que fa a aquest últim concepte, el de Tecnologia Educativa, hem de dir que ens ha resultat molt útil conèixer com, poc a poc, s’ha anat configurant i fonamentant perquè, la veritat és que, en teníem una idea molt difusa. Gràcies a això, ens hem adonat que aquesta disciplina va molt més encarada al disseny i la reflexió sobre la pràctica educativa, això sí, posant especial èmfasi en els mitjans, que no pas a aquests en si.

Per últim, ens agradaria dir que el debat ha suposat un procés d’intercanvi i reflexió en què han aflorat la majoria de conceptes que hem treballat al llarg de l’assignatura. En aquest sentit, considerem que el fet d’haver defensat postures extremistes i oposades (sociodeterminisme i tecnodeterminisme) ens ha conduit a aprofundir en la relació que existeix entre la ciència, la tecnologia i la societat i les repercussions que això té en l'educació. D’aquí, que ara defensem convençudes aquests ens com un tot indivisible que es retroalimenta.

Anàlisi comparatiu gràfic i textual dels mapes conceptuals

A inici de semestre, vam realitzar una activitat d’autoavaluació en la qual havíem d’elaborar un mapa conceptual que reflectís la relació que crèiem que existia entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, a més de respondre unes preguntes breus, per tal de descobrir els nostres coneixements previs.

Ara, després d’haver treballat gran part dels continguts de l’assignatura, a partir del mapa conceptual inicial de la Beth, que hem escollit perquè pensem que ens permet comparar millor, contrastarem les diferències que hem detectat, seguint els paràmetres del cas 3 del material web.

Només d’entrada, ja resulta evident que s’han produït canvis significatius en la nostra concepció: a simple vista, es pot veure com el mapa final inclou molts més conceptes i relacions que no pas l’inicial, que simplificava fins a tal punt la realitat que acabava transmetent una visió considerablement reduccionista sobre la relació CTSE. Per això, aquest cop, com a conseqüència dels nostres aprenentatges, hem procurat estructurar el mapa de manera seqüencial i jerarquitzada, establint relacions més concretes entre els conceptes, emprant proposicions descriptives però alhora clares i representant els nodes de diverses formes. Així doncs, el resultat ha estat que els intercanvis entre els conceptes clau s’han eixamplat considerablement. Només cal fixar-se en com ha augmentat el nombre i la diversitat de fletxes, direccions, proposicions, interrelacions, etc.

Més concretament, pel que fa als nodes, tot i que hem mantingut algunes relacions simples, n’hem incorporat moltes de complexes. Això ha fet que el nombre de proposicions s’hagi vist incrementat, per la qual cosa l’amplada de la xarxa també s’ha vist augmentada. Ara bé, no es tracta només d’una qüestió numèrica, com indicàvem, també hem optat per ampliar la diversitat de proposicions a l’hora de combinar “node-enllaç-node”.

En relació amb la ràtio d’exemples sobre els diferents conceptes, hem de dir que en el mapa conceptual final hem incorporat tots aquells que ens han semblat realment rellevants per explicar l’objecte d’estudi de l’assignatura, mirant de reflectir que hem integrat bé el contingut de la matèria i de destriar en quins casos calia entrar en detalls. En canvi, en el mapa inicial vam optar per una descripció molt més general, en què no hi apareixien exemples, només conceptes molt globals.

En general, creiem que hem complit la “Llei de l’escassetat”, ja que, en la majoria de casos, no em posat més de sis enllaços per descriure un concepte. Ara bé, en el cas del mapa inicial, també la complíem ja que, a banda d’alguna petita excepció, únicament vam emprar un enllaç per a descriure cada concepte.

Quant als nivells jeràrquics, podem veure com s’ha produït una ampliació en el nombre, ja que cada concepte subordinat és més específic que el concepte superior. D’aquesta manera, es veu incrementada la profunditat, que abans era més restringida i solament es basava en la relació Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. Això mateix és el que hem intentat reflectir amb els colors, que van del vermell (el més cabdal) al gris clar (el més superflu), passant per diversos tons de taronges i grisos. Veiem com ara és més ample, ja que s’han anat incorporant més conceptes nous, que ha permès enriquir el sentit i el significat del mapa, tot i que ha estat una tasca complicada marcar les direccions i les relacions.

En referència als enllaços, podem dir que els hem utilitzat de manera coherent arreu del mapa, ja que hem buscat transmetre el mateix significat cada vegada que els hem emprat. En l’inicial, això es pot valorar poc perquè les relacions establertes són tan poques i el nombre d’enllaços emprats és tan limitat, que no dóna peu a que es repeteixin.

Pel que fa a nodes “sense sortida”, hem de dir que en el mapa final n’apareix algun, ja que entre tants conceptes i tants nexes, algun no l’hem pogut lligar, però en la majoria de casos s’ha tractat d’exemples. Per contra, en el mapa inicial, com que és molt més simple i integra menys conceptes (i encara menys relacions) no hi ha cap node “sense sortida”.

Per acabar, cal destacar que la informació que apareix a la xarxa és fiable, ja que tot el que expressem està basat en l’article de Domènech i Tirado, en el mòdul 1 en format paper de l’assignatura i en el debat realitzat a la PAC 1, d’on n’hem extret arguments ben definits i recolzats. En canvi, al mapa inicial, vam plasmar-hi els nostres coneixements previs sobre els conceptes de ciència, tecnologia, societat i educació i per tant, mancava molta informació. A més, com hem descobert, moltes dels nostres idees responien a falses creences.

En definitiva, gràcies a aquest anàlisi comparatiu entre mapes, creiem que podem ratificar que el nostre coneixement s’ha vist ampliat i, a més, reestructurat a través d’un aprenentatge de tipus col·laboratiu i significatiu.

Mapa final

Conclusions

A l’hora de respondre el qüestionari de l’avaluació inicial, vaig definir la Tecnologia educativa com “un àmbit de coneixement vinculat a la psicopedagogia, que s’ocupa de la relació que existeix entre les TIC i els processos d’ensenyament-aprenentatge”.

Aquest concepte va tornar a aparèixer, en la mateixa activitat, quan se’ns va demanar que ens situéssim del 0 al 10 en relació amb el grau d’acord que experimentàvem envers diverses afirmacions, entre elles les següents: “la Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC” i “l’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents”. Doncs bé, en tots dos casos, vaig optar per un 5.

En aquell mateix moment ja vaig confessar “la resposta amb què em sento més insegura és amb la definició de la Tecnologia educativa i la concreció del seu abast”. Doncs bé, tot i que és cert que no anava del tot desencaminada amb la meva definició, després d’haver aprofundit en els continguts de l’assignatura, encara em sembla més evident que trontolla.

Per començar, tal i com recull el Glossari de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, la Tecnologia educativa “és una disciplina de la Didàctica i l’Organització escolar” que s’ocupa de dissenyar, analitzar, aplicar i avaluar situacions mediades d’aprenentatge, és a dir, “mitjans aplicats a l’ensenyament”. Així doncs, malgrat no només fa referència a les TIC, no m’equivocava centrant-me en els recursos i els processos d’ensenyament aprenentatge.

Això sí, la meva perspectiva era més inclusiva que no pas integradora. En aquest sentit, tal com Cabero (2003, p.59) exposa, “no hauríem d’associar la Tecnologia educativa ni a mitjans concrets, ni a la seva mera incorporació”. Així doncs, “l’impacte que tinguin [...] dependrà de les relacions que siguem capaços d’establir amb la resta de variables de l’acció formativa”. A més, “qualsevol tipus de mitjà, independentment del seu potencial tecnològic, no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats”.

De fet, aquesta és, precisament, una de les conclusions a què vaig arribar a través del debat: les TIC són eines que ens obren un ventall molt ampli de possibilitats formatives; ara bé, la seva incidència, com la de tots els mitjans, sempre dependrà de la mesura en què siguem capaços de partir del context sociocultural en qüestió en el disseny de la instrucció i d’integrar-les en el context curricular, establint una relació coherent amb tots els altres elements formatius (organització, professor, contingut, alumne i objectius).

Per acabar, m’agradaria comparar aquest canvi conceptual amb el que vaig experimentar quan em vaig endinsar en el món de l’escoltisme. D’entrada, vaig incorporar-m’hi pensant que el que allà s’hi feia tenia a veure amb l’oci, però un cop a dins vaig descobrir que el que allà s’hi feia era educació, el lleure només era el mitjà.

La dictadura de la fam

"La codicia nos ha perdido, el materialismo nos ha cegado y nos ha empujado a la ignominia o, lo que es peor, a la indiferencia. Pusimos la investigación y el desarrollo al servicio de nuestro bienestar, pero nos equivocamos en la manera de hacerlo. Cuanto más tuvimos más quisimos, relegando al olvido a la parte más importante de nosotros: nuestra humanidad. Más que riqueza necesitamos sentimientos. Más que progreso, solidaridad y amor."

Porten tant de temps venent-nos que "més" és "millor", que molts de nosaltres hem arribat a creure'ns-ho i hem ajustat les nostres vides a aquesta concepció productivista. Ara bé, resulta que la majoria de cops això no és cert. Simplement es tracta d'una lògica basada en interessos econòmics que ens deshumanitza i ens destrueix no només com a planeta, sinó també com a societat i com a persones. Per això, no oblideu mai que tenim el poder de canviar les coses i que el món necessita rebels.

Ja n'hi ha prou de confodre "preu" amb "valor", no?

"No escuchéis esa voz que dice "poco puedo hacer"
porque muchos pocos es mucho"

Per cert, aquest vídeo forma part de la campanya "La dictadura del hambre" de l'organització humanitària internacional Acción contra el hambre, que lluita per combatre la desnutrició i garantir l'accés a aigua potable als pobles més vulnerables. Podeu consultar més informació i/o unir-vos de moltes maneres a aquesta causa, només cal que cliqueu els hipervincles.

Seguim en contacte!

Una abraçada =)

Síntesi sobre el debat de casos de NTICEDU

Durant un parell de setmanes, els alumnes de NTICEDU hem estat debatent sobre la relació que existeix entre la ciència, la tecnologia i la societat i les repercusions que això té en l'educació. Per tal d'extreure'n més profit, se'ns ha dividit a l'atzar en dos bàndols enfrontats: el dels sociodeterministes, que sostenien que la societat ocasionava els canvis tecnològics, i el dels tecnodeterministes, que defensàvem que la tecnologia provocava els canvis socials.

L'activitat s'ha dinamitzat a partir d'un ampli ventall de propostes de discussió, entre les quals hem hagut d'escollir-ne dues, d'origen diferent. En el meu cas, he optat pel fil de "El león dormido", que girava entorn d'una experiència d'educació comunitària duta a terme a l'Ecuador, i pel de "Canvis", que tractava sobre si, a l'escola, la tecnologia era motor de canvi o bé acabava uniformant i creant necessitats intexistents.

Aquest no ha estat el meu pirmer debat a la UOC, però ha seguit un plantejament substancialment diferent al dels que he realitzat des d'altres assignatures i, precisament, gràcies a això, ha deixat de semblar-me una activitat poc profitosa. D'entrada, els fils de discussió, a banda de quedar clars i ben definits, s'han estructurat per carpetes, la qual cosa ha facilitat molt el seguiment del debat. A més, el fet de disposar de tantes opcions, però haver d'intervenir en pocs fils, ens ha conduït a aprofundir més en les discusions, ja que s'ha seguit la conversa i els missatges han estat molt més elaborats. Considero que això es deu, en gran part, a haver emprat el model d'argument de Toulmin (basat en tesis sostingudes per premises justificades i recolzades, tot indicant excepcions i modalitats), que ens ha obligat a raonar i ha impedit que el debat es convertís en una simple tertúlia. Així doncs, es pot dir que cadascuna de les nostres intervencions ha suposat una tasca de reflexió i de cerca d'informació complementària, que ens ha dut a aprofundir en els continguts de l'assignatura. Per acabar, trobo que ha resultat molt útil que les postures vinguessin preestablertes, fossin radicals i, a més, oposades, ja que el fet d'haver de defensar una postura que no compartia del tot i que era constantment rebatuda, m'ha conduït a rumiar molt més i, per consegüent, a definir-me.

Precisament, la idea general que n'extrec del debat va per aquí: tant la postura tecnodeterminista com la sociodeterminista en estat pur, per si soles, són massa simplistes, ja que no contemplen la tecnologia i la societat com un tot indivisible que es retrolimenta, sinó com a ens separats. Això fa que les seves aportacions sempre acabin caient davant la contraargumentació de l’altre i és que, en definitiva, una no es pot explicar sense l’altra.

Així doncs, en relació amb el fil de "El león dormido", he de dir que, és veritat que la tecnologia atempta contra l'equitat social, en la mesura que no tothom té les mateixes possibilitats d'accés als coneixements i les eines disponibles arreu del món. Ara bé, també és cert que això no és gratuït, sinó que respon a determinats interessos socials. Els recursos hi són i es podrien estendre, però els grups dominants saben que limitant-hi l'accés i desenvolupant la part de la ciència que a ells els convé, condicionen les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels sectors de població que els interessa i, d'aquesta manera, conserven el seu poder. Per tant, es pot dir que en la mesura que es treballi per democratitzar la tecnologia, s'estarà treballant per combatre la desigualtat social i a l'inrevés.

Pel que fa al fil de "Canvi", com algú va dir, resulta obvi que no es poden educar alumnes del segle XXI, en edificis del segle XX i amb els recursos propis del segle XIX. Avui en dia, més que mai, cal apostar per l'aprenentatge significatiu i les competències, això fa que esdevingui indispensable permetre que els alumnes aprenguin fent. Quan la tecnologia s'integra en el plantejament, el disseny i la pràctica pedagògica, amb unes fonamentacions teòriques constructivistes i una orientació metodològica activa, i se situa en un pla mediador, esdevé una gran aliada en aquesta línia i, a més, potencia un canvi de paradigma en el món educatiu, a l'empara de la pluralitat. Ara bé, si això no es té en compte, és a dir, que simplement es van introduint les tecnologies a l'aula per seguir fent el mateix de sempre en nous formats i, a més, tampoc es tenen en compte les caraterístiques del context social i natural ni les necessitats de grup, sí que es pot caure en l'absud i, a més, potenciar l'homogeneiïtzació. Així doncs, del que es tracta és de que, cada entorn, en funció de les seves peculiaritats, seleccioni els recuros més adients i en faci un ús integrat, de manera que, realment a tot arreu, la tecnologia contribueixi al progrés. Això sí, això només serà possible en la mesura que es combati la fractura sociotecnològica, si no sempre hi haurà col·lectius condemnats, en no disposar de les mateixes oportunitats, i les desigualtats aniran en augment.

Bé, seguint els criteris de valoració, he de dir que, si bé és cert totes les opinions es poden qüestionar, considero que les intervencions que he fet en el debat han quedat argumentades. A més, penso que m’he expressat de manera clara i entenedora. Ara bé, m’ha costat mantenir una postura tecnodeterminista perquè la meva tendència natural, tot i ser defensora de la tecnologia, era anar cap a una postura més intermèdia. Així mateix, he de dir que, malgrat he intentat centrar-me en el tema del fil, resulta complicat no acabar a anant a parar a un altre perquè tots els aspectes estan molt vinculats. Tot i això, crec que al final he aconseguit no anar-me’n gaire del debat central. Pel que fa als materials, he partit del mòdul i l’article, però el fet d’haver de fonamentar les meves opinions amb evidències m’ha obligat a anar més enllà i consultar moltes altres fonts a través de la xarxa. En relació amb la interacció, he de dir que sempre he anat seguint el fil de debat i he respost en funció d’això, però, veient les intervencions d’alguns dels meus companys, penso que hauria quedat més clar fent citacions explícites, com en el darrer missatge que he enviat. Així doncs, considero que he aportat a la reflexió del grup. Per acabar, he de dir que em vaig incorporar al debat una mica tard, però he mirat de distribuir les meves aportacions en el temps. A banda d’això, trobo que respectat el nombre d’intervencions, la distribució dels missatges i la correcció.

Abans de marxar, m’agradaria destacar la gran contribució de l’Ariadna Sans Oriach en el fil “El león dormido” i la de l’Aleix Caussa Roca en el de “Canvis”. Pel que fa l’Ariadna, considero que ha sabut integrar molt bé les aportacions prèvies i dibuixar una fotografia molt completa sobre la controvèrsia que hem estat tractant. Pel que fa a l’Aleix, el seu missatge potser era més breu, però l’he trobat molt clar, lògic i contundent. En definitiva, penso que ha sabut plasmar de manera molt entenedora una opinió que jo també comparteixo, fent-la evident.

L'escola feta des de i per a la vida

Encara ara, quan es parla sobre educació, molts cops es tendeix a pensar en pràctiques encarades a la transmissió de coneixements o, en el millor dels casos, a la socialització cultural dels individus; per tant, tot sembla indicar que fa molt temps que l’escola funciona com un sistema de producció en sèrie, al servei de l’Estat. No obstant, si provem de desplaçar el focus d’atenció cap a l’individu, ens adonarem que resulta indispensable fer un altre tipus d’escola, en què els infants tinguin l’oportunitat de descobrir-se a sí mateixos, trobar el seu lloc en la societat i desenvolupar tota la seva potencialitat.

Així doncs, penso que hem de deixar-nos estar de petites innovacions: el nostre sistema educatiu està obsolet i, per tant, cal una reforma estructural. Contínuament estem parlant de fracàs escolar, però qui és que fracassa? Una alumne que no s’adapta a un sistema en què pràcticament només es valora la memòria i la capacitat d’atenció o un sistema que és incapaç de desenvolupar el gran potencial de l’alumnat i el condemna al fracàs? Com va dir Albert Einstein: “tots som genis, però si jutges un peix per la seva habilitat d'escalar un arbre, viurà tota la vida pensant que és estúpid”.

 

FRATO, “La màquina de l’escola”

Malauradament, no tinc solucions miraculoses. Em queda massa per aprendre com per poder parlar-vos de l’escola ideal, però precisament això és el que mou aquest bloc: emprendre un camí col·lectiu de formació i reflexió. Ara bé, és veritat que quan estudiava la carrera d’Educació Infantil vaig començar a definir el meu credo pedagògic. No pretenc quedar-me ancorada en unes idees que vaig escriure fa dos anys, però penso que compartir aquest text amb vosaltres pot ser un bon punt de partida.

“D’entrada, cal combatre l’actitud receptiva de l’alumne, pròpia de l’escola tradicional, i oferir-li l’oportunitat d’adoptar un paper actiu en el procés d’aprenentatge, ja que perquè es produeixi un desenvolupament real calen reptes cognitius que posin en marxa l’activitat mental. Precisament per aquest motiu, és important no donar una resposta directa als interrogants que es plantegen els infants i deixar que siguin ells mateixos qui els resolguin a través d’un procés d’investigació i experimentació, mitjançant el qual aniran desenvolupant tot un ventall de capacitats.

Aleshores, si resulta que l’aprenentatge, enlloc de provenir de l’exterior, emergeix de l’interior, la tasca del docent necessàriament ha deixar de ser la d’ensenyar als alumnes per a passar a ser la de provocar inquietuds en els infants. No obstant, s’ha de tenir en compte que el desenvolupament es veu potenciat quan són les exigències del context les que obliguen l’infant a posar en joc les seves capacitats. Per tant, sempre cal mirar de partir de necessitats reals.

En aquest sentit, no s’ha d’oblidar que l’escola, al cap i a la fi, és una petita comunitat i que, com a tal, té vida pròpia. Per consegüent, ofereix la possibilitat d’anar aprofitant les situacions i els esdeveniments que es van donant dia rere dia per generar inquietuds o plantejar reptes i extreure’n aprenentatges significatius. El valor d’aquesta proposta rau en utilitzar experiències reals, viscudes pels propis alumnes que, a més de conduir a activar tot el seu enginy, permeten realitzar un treball transversal i significatiu, evitant caure en la fragmentació artificial de la realitat i l’aplicació de propostes didàctiques alienes al món dels infants.

Per acabar, crec que s’hauria d’apostar per treballar de manera conjunta amb infants de diverses edats, buscant recrear una comunitat el més semblant possible a la que conforma el conjunt de la societat. Així doncs, en poques paraules, el que proposo és una escola feta des de la vida i per a la vida.”

Espero que aquest sigui el principi del nostre camí compartit, així que no dubteu en dir-hi la vostra!

Una abraçada =)