Síntesi sobre el debat de casos de NTICEDU

Durant un parell de setmanes, els alumnes de NTICEDU hem estat debatent sobre la relació que existeix entre la ciència, la tecnologia i la societat i les repercusions que això té en l'educació. Per tal d'extreure'n més profit, se'ns ha dividit a l'atzar en dos bàndols enfrontats: el dels sociodeterministes, que sostenien que la societat ocasionava els canvis tecnològics, i el dels tecnodeterministes, que defensàvem que la tecnologia provocava els canvis socials.

L'activitat s'ha dinamitzat a partir d'un ampli ventall de propostes de discussió, entre les quals hem hagut d'escollir-ne dues, d'origen diferent. En el meu cas, he optat pel fil de "El león dormido", que girava entorn d'una experiència d'educació comunitària duta a terme a l'Ecuador, i pel de "Canvis", que tractava sobre si, a l'escola, la tecnologia era motor de canvi o bé acabava uniformant i creant necessitats intexistents.

Aquest no ha estat el meu pirmer debat a la UOC, però ha seguit un plantejament substancialment diferent al dels que he realitzat des d'altres assignatures i, precisament, gràcies a això, ha deixat de semblar-me una activitat poc profitosa. D'entrada, els fils de discussió, a banda de quedar clars i ben definits, s'han estructurat per carpetes, la qual cosa ha facilitat molt el seguiment del debat. A més, el fet de disposar de tantes opcions, però haver d'intervenir en pocs fils, ens ha conduït a aprofundir més en les discusions, ja que s'ha seguit la conversa i els missatges han estat molt més elaborats. Considero que això es deu, en gran part, a haver emprat el model d'argument de Toulmin (basat en tesis sostingudes per premises justificades i recolzades, tot indicant excepcions i modalitats), que ens ha obligat a raonar i ha impedit que el debat es convertís en una simple tertúlia. Així doncs, es pot dir que cadascuna de les nostres intervencions ha suposat una tasca de reflexió i de cerca d'informació complementària, que ens ha dut a aprofundir en els continguts de l'assignatura. Per acabar, trobo que ha resultat molt útil que les postures vinguessin preestablertes, fossin radicals i, a més, oposades, ja que el fet d'haver de defensar una postura que no compartia del tot i que era constantment rebatuda, m'ha conduït a rumiar molt més i, per consegüent, a definir-me.

Precisament, la idea general que n'extrec del debat va per aquí: tant la postura tecnodeterminista com la sociodeterminista en estat pur, per si soles, són massa simplistes, ja que no contemplen la tecnologia i la societat com un tot indivisible que es retrolimenta, sinó com a ens separats. Això fa que les seves aportacions sempre acabin caient davant la contraargumentació de l’altre i és que, en definitiva, una no es pot explicar sense l’altra.

Així doncs, en relació amb el fil de "El león dormido", he de dir que, és veritat que la tecnologia atempta contra l'equitat social, en la mesura que no tothom té les mateixes possibilitats d'accés als coneixements i les eines disponibles arreu del món. Ara bé, també és cert que això no és gratuït, sinó que respon a determinats interessos socials. Els recursos hi són i es podrien estendre, però els grups dominants saben que limitant-hi l'accés i desenvolupant la part de la ciència que a ells els convé, condicionen les possibilitats de desenvolupament econòmic i social dels sectors de població que els interessa i, d'aquesta manera, conserven el seu poder. Per tant, es pot dir que en la mesura que es treballi per democratitzar la tecnologia, s'estarà treballant per combatre la desigualtat social i a l'inrevés.

Pel que fa al fil de "Canvi", com algú va dir, resulta obvi que no es poden educar alumnes del segle XXI, en edificis del segle XX i amb els recursos propis del segle XIX. Avui en dia, més que mai, cal apostar per l'aprenentatge significatiu i les competències, això fa que esdevingui indispensable permetre que els alumnes aprenguin fent. Quan la tecnologia s'integra en el plantejament, el disseny i la pràctica pedagògica, amb unes fonamentacions teòriques constructivistes i una orientació metodològica activa, i se situa en un pla mediador, esdevé una gran aliada en aquesta línia i, a més, potencia un canvi de paradigma en el món educatiu, a l'empara de la pluralitat. Ara bé, si això no es té en compte, és a dir, que simplement es van introduint les tecnologies a l'aula per seguir fent el mateix de sempre en nous formats i, a més, tampoc es tenen en compte les caraterístiques del context social i natural ni les necessitats de grup, sí que es pot caure en l'absud i, a més, potenciar l'homogeneiïtzació. Així doncs, del que es tracta és de que, cada entorn, en funció de les seves peculiaritats, seleccioni els recuros més adients i en faci un ús integrat, de manera que, realment a tot arreu, la tecnologia contribueixi al progrés. Això sí, això només serà possible en la mesura que es combati la fractura sociotecnològica, si no sempre hi haurà col·lectius condemnats, en no disposar de les mateixes oportunitats, i les desigualtats aniran en augment.

Bé, seguint els criteris de valoració, he de dir que, si bé és cert totes les opinions es poden qüestionar, considero que les intervencions que he fet en el debat han quedat argumentades. A més, penso que m’he expressat de manera clara i entenedora. Ara bé, m’ha costat mantenir una postura tecnodeterminista perquè la meva tendència natural, tot i ser defensora de la tecnologia, era anar cap a una postura més intermèdia. Així mateix, he de dir que, malgrat he intentat centrar-me en el tema del fil, resulta complicat no acabar a anant a parar a un altre perquè tots els aspectes estan molt vinculats. Tot i això, crec que al final he aconseguit no anar-me’n gaire del debat central. Pel que fa als materials, he partit del mòdul i l’article, però el fet d’haver de fonamentar les meves opinions amb evidències m’ha obligat a anar més enllà i consultar moltes altres fonts a través de la xarxa. En relació amb la interacció, he de dir que sempre he anat seguint el fil de debat i he respost en funció d’això, però, veient les intervencions d’alguns dels meus companys, penso que hauria quedat més clar fent citacions explícites, com en el darrer missatge que he enviat. Així doncs, considero que he aportat a la reflexió del grup. Per acabar, he de dir que em vaig incorporar al debat una mica tard, però he mirat de distribuir les meves aportacions en el temps. A banda d’això, trobo que respectat el nombre d’intervencions, la distribució dels missatges i la correcció.

Abans de marxar, m’agradaria destacar la gran contribució de l’Ariadna Sans Oriach en el fil “El león dormido” i la de l’Aleix Caussa Roca en el de “Canvis”. Pel que fa l’Ariadna, considero que ha sabut integrar molt bé les aportacions prèvies i dibuixar una fotografia molt completa sobre la controvèrsia que hem estat tractant. Pel que fa a l’Aleix, el seu missatge potser era més breu, però l’he trobat molt clar, lògic i contundent. En definitiva, penso que ha sabut plasmar de manera molt entenedora una opinió que jo també comparteixo, fent-la evident.