Avui us porto "El cazo de Lorenzo", un conte preciós d'Isabelle Carrier, que ens explica la història d'un nen que arrossega un cassó que li complica molt la vida i no el deixa avançar com els altres. Poca gent se n'adona, però, des de que duu aquesta càrrega, en Lorenzo ha de fer el doble d'esforç per arribar al mateix punt. Encara que a ell li agradaria deslliurar-se'n, no se'n surt i acaba tan tip que decideix amagarse. Poc a poc, la gent comença a oblidar-se'n, però...
El cazo de_lorenzo from cavallibettina
Perquè tots en algun moment de la nostra vida n'arrosseguem un, de cassó insuportable. Tant de bo tinguem la sort d'en Lorenzo i ens creuem amb persones igual d'extraordinàries, que ens ajudin a aprendre a conviure amb la càrrega, d'una altra manera.
Per part meva, si mai necessiteu res, espero adonar-me'n. Però si em despisto, recordeu que aquí em teniu!
Una abraçada! =)
Per part meva, si mai necessiteu res, espero adonar-me'n. Però si em despisto, recordeu que aquí em teniu!
Una abraçada! =)
Es un conte molt interessant. Tan de bo tots trobessim el moment en què algú ens recordes totes les nostres qualitats i que ens ajudessin amb els nostres defectes. Aquest cassó el duem molts de nosaltres a sobre, desfersen es una tasca impossible, l'important es saber conviure amb ell i sortir de l'ostracisme al que ens pot haver portat
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu: la majoria de cops és impossible desfer-se'n del cassó que es carrossa, així que del que es tracta és d'aprendre a gestionar-lo. Per sort, a la vida, de tant en tant, apareix gent fantàstica que ens ajuda a alleugerir la càrrega.
EliminaMoltes gràcies per animar-te a comentar!
Una abraçada!
Beth
M'ha encantat el conte d'en Lorenzo, transmet un missatge molt important. Crec que tots en algun moment de les nostres vides arrosseguem un cassó que ens limita però que tard o d'hora per sort aprenem a conviure amb ell i a trovar-li una utilitat.
ResponEliminaPetons!
Imma
Me n'alegro molt! Jo també considero que es tracta d'un conte molt ben trobat. Com heu anat comentant, la clau és aprendre a conviure amb la càrrega de cada moment i suposo que, en aquest aspecte, a tots ens queda molta feina per fer. Per això, espero que m'acompanyeu en aquest procés.
EliminaGràcies per la teva aportació!
Una abraçada!
Beth
Saps que amb mi sempre hi pots comptar. Estic molt orgullosa de tu!
ResponEliminaPetons!